dimarts, 10 de gener de 2012

On van els residus que generem per Nadal?


Contenidor de recollida selectiva per Nadal (Foto: EL PAIS)
Han passat les festes i alguns contenidors (i els seus voltants) han evidenciat com aquest període del calendari destaca per l'increment de consum i també, es clar, per l'augment de residus generats. El COR aprofita l'ocasió per a passar comptes i recordar què passa amb els residus un cop els hem deixat al contenidor. A on van a parar? Què s'en fa?

Passem comptes
Som conscients de la quantitat de residus que generem? En general, no.

A l'Àrea Metropolitana de Barcelona la generació mitjana per persona i dia és d'1'35 kg (a la resta de Catalunya, 1,5 kg). La campanya Els nostres residus, la nostra responsabilitat que finalitza el 12 de gener i la seva eina la  Calculadora de residus tenen com a objectiu que en siguem més conscients. És el mateix objectiu de la iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona Ei, que això és teu! protagonitzada pel Moviment R, la campanya 2.0 del projecte Life COR.


Si voleu aprofundir en el tema, les Dades Ambientals Metropolitanes, publicades per la direcció de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, informen amb detall dels residus que generem i de la seva gestió. Les podeu consultar, desglossades per municipi, tipus de residu (fracció) i plantes de tractament, en aquest enllaç.

I desprès del contenidor, què passa?
La primera cosa a considerar és que depèn del tipus de residus. No és veritat que tot vagi a parar al mateix lloc. Per què, si no, hi hauria diverses i complexes instal·lacions de residus?

Per al tractament dels nostres residus a l'Àrea Metropolitana de Barcelona disposem de 4 plantes de tractament mecànic biològic (els Ecoparcs); 1 Planta de Valorització Energètica (incineradora); 2 plantes de triatge d'envasos lleugers; 2 plantes de compostage i una planta de triatge per als municipis de l'anomenat model Residu Mínim.

Mapa de les plantes de tractament de residus a l'AMB

Matèria orgànica
Línia de tractament de la FORM a l'Ecoparc de Montcada
Els residus del contenidor MARRÓ (fracció orgànica: restes de menjar, tovallons de paper, flors i plantes...) van a les plantes de compostatge i, majoritàriament, als ecoparcs. En els ecoparcs se n'obté compost (adob) i biogas que es transforma en electricitat.

Dades metropolitanes 2010:
217.061 tones recollides selectivament
= 57,83 kg persona/any   

Envasos i residus d'envasos
Els residus del contenidor GROC (tota mena d’ampolles i envasos de plàstic, bosses, brics, llaunes, brics, safates de porexpan, etc.) van a les plantes de triatge, on els classifiquen per tipus (ferro, alumini, envasos compostos, mix de plàstics, etc.) i un cop separats, es premsen i es lliuren als diferents recicladors. Aquests trituren i fonen els materials, convertint-los en matèria primera per a la fabricació de nous envasos i d’altres productes.

Dades metropolitanes envasos lleugers 2010:
38.855 tones recollides selectivament

= 12,14 kg persona/any  

Paper i cartró
Els residus del contenidor BLAU (paper i cartró) van a les plantes de tractament autoritzats o directament, sense tractament previ, a les plantes de fabricació de paper.
En tots els casos s'en fa més paper o cartró.

Dades metropolitanes paper 2010:
126.182 tones recollides selectivament
= 39,44 kg persona/any
= 7,9% de les fraccions recollides selectivament

Vidre

Els residus del contenidor VERD (ampolles, pots i flascons de vidre sense tap) van directament a les plantes de tractament autoritzats, on separen els impropis i trituren el vidre, convertint-lo en matèria primera de la fabricació de noves ampolles i altres productes de vidres.

Dades metropolitanes vidre 2010:
53.041 tones recollides selectivament
= 16,58 kg persona/any
= 3,3% de les fraccions recollides selectivament
Les imatges corresponen a la campanya Jo Reciclo, i tu? de l'AMB (2008)

Alerta amb els impropis: la importància de fer-ho bé
El paper del ciutadà consisteix en separar els seus residus en aquestes quatre fraccions (més la resta o  rebuig, és a dir allò no reciclable).

Separar adequadament els residus és fonamental per a valoritzar els residus i ajuda a que les plantes de tractament funcionin millor, per això cal saber allò que va i allò que NO va a cadascun dels contenidors, és a dir els impropis
  • Impropis del contenidor MARRÓ: Tot allò que no sigui orgànic dificultarà el compostatge. Per exemple pols d'escombrar, burilles, trossos de plàstic, metall, ceràmica, etc. s'han de llençar al contenidor de resta o rebuig
  • Impropis del contenidor GROC: Residus de plàstic o metàlics que no siguin llaunes, ampolles o envasos de plàstic. Per exemple bolígrafs, raspalls de dents i altres residus que no es poden reutilitzar s’han de llençar al contenidor de resta o rebuig 
  • Impropis del contenidor BLAU:Bàsicament grapes, clips, trossos de plàstic o metalls (portades o espirals de dossiers) i similars. El paper de cuina, tovallons, mocadors... tot i ser paper tampoc no s'han de dipositar al contenidor blau, sinó al marró
  • Impropis del contenidor VERD:
    Taps i tapes. No s’hi ha de llençar vidre que provingui d’altres fonts, com ara gots o gerros trencats, ni sobretot vidre pla; per exemple, miralls, finestres o taules de vidre. El vidre pla s’ha de portar a la deixalleria. Mai s'han de llençar bombetes o fluorescents al contenidor verd; també s'han de portar a la deixalleria

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada